31 de maig 2011

ESTOFAT DE MONGETES ROSSES AMB BACALLÀ I VERDURES

El cert és que aquesta recepta la he tret d'un altra bloc, les coses com són, la recepta original en la que m'he guiat és alubias con bacalao y trompetas de la muerte , però a falta d'alguns ingredients i com que si no canviés res ja no seria jo, m'he permès de fer-hi algunes variacions, i el resultat ha agradat força fins el punt que espontàniament m'han dit que havia quedat molt bò. Em sembla que repetiré més d'un cop, encara que a casa hi hagi a qui no li agrada el grà.
Així que per fer-lo talmen com jo, necessitarem:
200 gr. de mongetes rosses
200 gr. de bacallà dessalat i esqueixat
1 porro i una branca d'api
alga nori
2 cebes mitjanes
1 pebrot vermell
1 pastanaga
una mica de fumet de peix (jo he aprofitat el caldo d'obrir unes petxines)
sal, oli d'oliva
Coure les mongetes prèviament deixades en remull tota la nit amb 1 porro, l'api i la alga nori- ja veieu la primera diferència, jo sempre hi poso algues, hi dónen un valor nutritiu afegit -, pel demès seguirem els mateixos passos de sempre per coure-les, aquí hi teniu un post que explica molt bé com fer-ho.
Ara ja podem tallar les cebes ben menudes i posar-les a coure amb una mica d'oli i el foc mig fins que siguin tobes, a les hores hi afegirem el pebrot també ben menut i tot seguit la pastanaga ratllada gruixuda i ho rectifiquem de sal i ho deixem fins que tot sigui ben cuit; en una paella a part saltejarem el bacallà amb uns grans d'all trinxats i l'afegirem a les mongetes cuites i escorregudes, ara hi incorporem un parell de cullerots de fumet de peix i tan bon punt les verdures siguin cuites, també les hi afegim. Deixem fer un parell de minuts i que redueixi una mica el caldo i ja es pot servir.

28 de maig 2011

PÀ DE PESSIC

El pà de pessic en realitat és una perfecte base per pastissos i mones, però sol està tan bò que sense cap guarniment és ideal per fer-lo desaparèixer entre hores, que és el què passa a casa.
Necessitarem:
3 rovells d'ou i i un ou sencer
les tres clares d'ou i 80 gr. de sucre.
50 gr. de sucre
ratlladura de llimona (jo hi he posat llavors d'anís trinxades)
80 gr. de farina tamissada
20 gr. de farina de blat de moro
30 gr. d'ametlles trinxades.
En un bol batrem els 3 rovells, l'ou sencer, la ratlladura o les llavors d'anís i els 50 gr. de sucre, fins que blanquejin i augmentin el volum.A part les clares i la resta del sucre s'han de fer pujar fins a punt de neu i en aquest punt barregem les masses a poc a poc perquè no baixi la textura i hi anem incorporant l'ametlla i les farines tamissades.
Escalfarem el forn a 180º i es posa la massa en un motlle circular de 20 cm. (és la mida per a les quantitats esmentades) prèviament untada amb mantega i farina; i ho posem a coure uns 20 minuts.
Que vagi de gust!, sempre és més bò si el deixeu reposar unes hores.

25 de maig 2011

CROQUETES DE TOFU I SURIMI

Necessitarem:
1/2 pastilla de tofu fumat
1/2 pastilla de tofu fines herbes
2 cull. farina de cigrons
3 barretes de surimi
orenga, sal, pebres i curry
2 cull. postres d'oli de lli
llavors de sèsam
pà ratllat i oli d'oliva per fregir.
Com que els tofus ja son una mica liquids i amb la humitat del surimi i l'oli de lli, no necessitarem de posar-hi cap mena de caldo, però en tot cas si fa falta s'hi pot posar una mica de caldo de verdures.
Primer que res s'ha de triturar el tofu, bé amb una forquilla, bé a màquina, a les hores s'hi afegeixen la farina de cigrons, les barretes de surimi tallades ben menudes, i la resta d'ingredients excepte el pà ratllat i l'oli d'oliva, ho remenem bé, se'n fan unes croquetes ben compactes i s'arrebossen en el pà ratllat, ara ja es poden fregir cuidant de no posar massa oli perquè no quedin olioses, s'emplaten i ja es poden servir. Que vagi de gust!!

15 de maig 2011

SALMÓ AMB VERDURES AL FORN

Aquest és un plat de salmó que queda molt suau, el greix del peix blau es fon de tal manera que més sembla lluç que no pas salmó, potser sigui haver-lo fet primer a la paella amb oli d'oliva el que l'ha privat de tornar-se a beure el seu oli greixós, el cas és que ha quedat molt fi i molt melós.
Necessitarem
1 filet de salmó a talls
farina, oli d'oliva, sal i pebre.
2 cebes
2 pastanagues
1 carabassó
2 tomàquets
virutes de parmesà.
Salar, salpebrar i enfarinar el salmó i posar-lo a coure en una paella amb oli d'oliva a foc mig per sellar i enrossir el peix; tan bon punt està, es retira i reserva. En el mateix oli s'hi posa la ceba tallada menuda, la pastanaga també menuda, el tomàquet a daus, bo i pelat i sense llavors  i per últim el carabassó també a daus però sense pelar i es deixa tot plegat fer la xup xup fins que quedi tou.
En una platera per anar al forn, s'hi posa el salmó, les verdures i al damunt les virutes de formatge, es posa a gratinar uns minuts fins que el formatge sigui fos i ja es pot servir. Bon profit!!

AMANIDA CESAR VEGETARIANA

Com sempre, adaptant receptes per a poder-les seguir posant a taula i disfrutar-ne.
Per a la amanida, necessitarem:
1 tofu a les fines herbes
2 llesques de pà
formatge parmesá a virutes
fulles variades per amanir
tomàquets xerri
1 ceba
Per a la salsa, necessitarem:
1 rovell d'ou
50 gr. de parmesà
1 grà d'all
1 cull. mostassa
vinagre de xerès o bé tamari
1 cull. suc de llimona
oli d'oliva i un pessic de sal.
Fer daus del tofu i enrossir-los amb una mica d'oli, reserver-los i fer el mateix amn el pà; en una plata hi posarem la ceba tallada ben menuda i la resta d'ingredients, esperant fer la salsa per abocar-la al damunt.
Fer una salsa amb els ingredients esmentats i abocar-la al damunt de la amanida, remenar bé perquè s'emulsioni tot abans de servir.

11 de maig 2011

COCA DE VIDRE

Una coca de vidre és una llaminadura per acompanyar els esmorzars, i a la vegada és una coca facil i ràpida de fer, de fet aquesta serà la meva primera "experiència" amb aquesta coca, espero que el resultat sigui una coca tan bona o millor que la que es pot trobar als forns, per tan
Necessitarem:
300 gr. de farina
15 gr. de llevat
1 vas d'aigua
una mica d'anís
2 cull. d'oli d'oliva
sucre per empolsar
1 cull. cafè de sal
Fer la massa amb la farina, el llevat, la sal i l'aigua, si mentre amassem ho necesita rectificar l'aigua o la farina fins que ens quedi una bola compacta i deixar reposar una mitga hora fins que pugi.
Si cal dividir la massa en dos per treballar coques ben fines amb el curró, una bona idea és pensar en fer peces individuals; i posar-les ben estirades i primes en una plata per al forn damunt d'un paper de forn, untades amb oli i el sucre per sobre.
Com que són molt ràpides de fer, amb uns 15' a 180º n'hi ha ben bé prou, es retiren i tot seguit s'hi posa un rajolí d'anís, es deixen refredar en una reixa a temperatura ambient.

08 de maig 2011

LLIBRETS DE SEITÀ AMB FORMATGE DE TOFU A LES FINES HERBES

Tal com si féssim llibrets de llom amb formatge, aquesta serà una recepta adaptada per a dietes vegetarianes, doncs m'agrada de reinventar receptes conegudes amb ingredients més adients a dietes amb poca o gens de proteïna d'origen animal i per tant molt més digeribles.
Necessitarem:
8 talls en llibre de seità
4 talls relativament prims de tofu a les fines herbes (per farcir)
1 ou
pà ratllat
oli d'oliva
S'han de farcir els talls de seità amb el tofu tallat primet, tal com si fós el formatge per farcir; en un plat a part batrem l'ou, salar el seità, passar-lo per l'ou i per pà ratllat. En una paella amb una mica d'oli d'oliva, anirem posant els talls prèviament rebossats i els deixarem fer rossos; es retiren tan bon punt estiguin i es posen en una plata amb un paper de cuina per l'excés d'oli de fregir i ja es pot servir ben calent.

07 de maig 2011

TREBALLANT LA SALUT ALIMENTÀRIA

Des de una perspectiva presa amb distancia i procurant entendre diferents punts de vista nutricionals, sembla que el treball de camp, ha de ser el millor per a poder tenir una visió global del conjunt de les diferents formes d'alimentar-se, així com de les raons que porten als diferents colectius per optar per aquestes.
Sembla doncs obvi que no hi ha cap excés que sigui bò, tal i com deia el pare amb aquella frase feta que tan i tan repetía "Totes les masses piquen", i amb el temps he constatat que aquest extrem és cert. Així doncs intentarem de buscar un centre que no comporti una obsessió cap a cap extrem, partint d'informacions el més fiables possibles.
Macrobiòtica, veganisme, vegetarianisme, cuina energètica, ovo-lacti vegetariana, crudívora, mediterrànea; aquestes son les dietes que m'interessa comparar, tot i que crec que una combinació de totes elles, digem que la dieta Okinawa, segurament sigui la que més s'acosta a un concepte més adient